Las tases mundials de pobresa s'estan reduint, principalment a l'Àsia, pero milions de persones més han caigut a la pobresa extrema a l'Àfrica subsahariana, on els pobres son cada cop més pobres.

S'han assolit progressos en la lluita contra la fam, pero en algunas regions ha hagut retrocessos degut al lent augment de la producció agrícola i al creixement de la població. Desde 1990, hi ha molts milions més de persones que pateixen fam crònica a l'Àfrica subsahariana i Àsia meridional, on la meitat dels nens menors de 5 anys pateixen de malnutrició.

Cinc regions en desenvolupament s'estan apropant a una tasa de matriculación del 100%, pero, a l'Àfrica subsahariana, menys de les dues terceres parts dels nens estan matriculats en escueles primaries.

També en otras regiones, incloses Àsia meridional i Oceanía, queda encara molt per fer. En aquestes regions i en altres zones, l'augment de la matriculació ha d'anar acompanyat d'esforços per a que els nens no abandonin l'escola i rebin una educació de bona qualitat.

S'està reduciendo, si bé es cert que amb lentitut, la diferència entre els gèneros en la tasa de matriculació a la educació primària del món en desenvolupament, cosa que constitueix un primer pas per a reduir les desigualtats existents des de fa molt de temps entre dones i homes. En quasi totes les regions en desenvolupament, les dones representen una proporció més petita dels treballadors assalariats que els homes i amb freqüència es veuen relegades a treballs inestables i mal remunerats.

Tot i que s'estan assolint progressos, les dones continuen sense estar representades de forma equitativa als nivells més alts de govern, doncs ocupen tan sols el 16% dels escons dels parlaments del món.

La tasa de mortaldat dels nens menors de 5 anys s'està reduint, pero no a la velocitat necessària. Cada any moren 11 milions de nens (30.000 per día) degut a malalties que es poden prevenir o tractar. La majoría d'aquestes vides es podríen salvar ampliant els programes existents que promouen sol·lucions senzilles i de baix cost.

Cada any moren més de mig milió de dones durant l'embaraç o el part. Aquesta xifra, multiplicada por 20, es el número de dones que pateixen lesiones greus o casos de discapacitat.

S'han assolit alguns progressos en la reducció de la mortaldat materna a les regions en desenvolupament, pero no en els países on es més perillós donar a llum.

El SIDA s'ha convertit en la causa principal de mort prematura a l'Àfrica subsahariana i ocupa el cuart lloc dins de les causes de mort a tot el món. Als paísos europeus de la Comunitat d'Estatos Independents (CEI) i a algunes parts d'Àsia, el VIH s'està propagant a una velocitat alarmant. No hi ha cura per al SIDA, per tant, per a assolir aquest objetiu, es deuen intensificar les tasques de prevenció a totes les regions del món.

Cada any el paludisme i la tuberculosis, causen la mort de gairebé tantes persones com el SIDA, a més d'ocasionar greus pèrdues a les economíes nacionals. El 90% de les morts per paludisme es produeixen a l'Àfrica subsahariana, on s'estan incrementant les activitats de prevenció i tractament. La tuberculosis continúa presentant una tendència al alça, en part com a resultat del VIH/SIDA, tot i que hi ha un nou protocol internacional per a detectar i tractar aquesta malaltía que sembla prometedor.

Tot i que la majoría dels paísos s'ha compromès a complir els principis del desenvolupament sostenible, això no s'ha traduit en un avanç suficient per a donar marxa enrrere a la pérdua dels recursos ambientals del planeta. Per a assolir aquest objetiu serà necessari prestar més atenció a la difícil situació dels pobres (la subsistència quotidiana dels quals acostuma a dependre directament dels recursos naturals que els envolten) i un nivell de cooperació mundial sense precedents.

Les mesures adoptades per  impedir que continúi deterioránt-se la capa d'ozó demostren que es possible progressar.

Ha aumentat l'accés a l'aigua potable, pero la meitat del món en desenvolupament continúa sense disposar de lavabos o altres formes bàsiquess de sanejament. Gairebé 1.000 milions de persones viuen als barris urbans de tuguris perque la población urbana augmenta a un ritme molt superior al de les millores de vivendes i al de la disponibilitat de llocs de treball productius.

La Declaració del Mil·leni aprobada per les Nacions Unides representa un pacte social mundial: els països en desenvolupament s'esforçzaran més per a impulsar el seu propi desenvolupament i els països desenvolupats els donaran suport prestánt-los ajut, aliviant la seva deuta i proveint-los de millors oportunitats d'intercanvi comercial. Els progressos assolits a cada un d'aquests ámbits ja han començat a produir resultats, pero els països desenvlupats no han complert les fites que s'havien fixat. Per a assolir els objetius de desenvolupament del Milenio, l'augment de l'ajut i la reducció del deute han d'anar acompanyats d'una major apertura dels intercanvis comercials, d'una aceleració de la transferencia de tecnología i de majors oportunitats de treball per al creixent número de joves que viuen al món en desenvolupament.